Panets de torró


Per a mi el Nadal son els pastissets de torró. Jo vaig nàixer al carrer Sant Antoni, i encara que ens traslladarem als Quatre Camins sent jo menut, un dels records mes vius que tinc son els panets de torró que feia la nostra veïna  Antonia “La Colaua”. Els guardava enfarinats a la cambra dintre d'un armari. El seu net i jo pujàvem de tant en tant per menjar-se’ls. Després de traslladar-nos a viure als Quatre Camins, tots els anys ens visitava “La tia Antonieta” per Nadal amb uns quants panets de torró i tres o quatre pans pastats per ella ( l'aroma d’aquell pa encara el recorde). Això i la matança del porc, que també es feia en aquella casa, els tinc encara molt presents. Hui en dia els panets de torró els elabora la meua sogra. En fa per donar i vendre, un parell o tres de vegades durant aquest mes, per a casa i per regalar. Per el pont de la Immaculada ja haurà fet la primera tanda.  A mi m’agraden una mica eixamorats.


Ingredients:

1Kg Cacau triturat. (Es podeu fer d’ametla substituint el cacau per l’ametla triturada.
1 Kg Moniato.
1 Kg Sucre.
Canella.
Llima ratllada.
Neules.
Un got d'aigua.


Preparació:

               Bullim els moniatos, els pelem i els triturem (el podeu comprar preparat es de bona qualitat, en aquest cas no caldrà el sucre). En un perol, posem el got d'aigua i el sucre fins que aquest es desfà. Afegim el moniato triturat, el cacau o l'ametla, la canella i la llima i ho remenem fins que la mescla queda homogènia. Atenció: si parem de remenar la mescla quedarà agafada al perol.
            Estenem les neules damunt del banc i les humitegem per poder-les manipular. Posem la mescla dins i tanquem la neula formant una coca redona i plana.

Bon Nadal

Comentaris

AGUSTI VAYA ha dit…
Encara m´enrecorde de l´armari on la meua avia els aguardava, era en una comoda de l ´habitació de mon pare on també aguardava l´arnadí.

A més encara recorde l´última matança del porc. A l´estable de m´abuelo hi havia un tanca on estava el porc.

També criava conills i algún dissabte els meus abuelos en mataven algú que altre i ens el portavem a casa ja a punt de cuinar-lo.

Molts records.

Un abraç.
noradebon (Teresa) ha dit…
Enguany fare la teua recepta....
Per cert la foto es del meu blog...

Entrades populars