divendres, 30 de novembre de 2012

Quallada de xirimoia






Al pati de casa tenim plantat un arbre que dona perfum la fulla, la flor, i el fruit: la xirimoia. El plantarem farà 19 anys d'un pinyol i dona ombra des de la seua alçada d'uns cinc metres.
Ara és l'època d'anar collint-les. Tenen l'inconvenient de ser una varietat amb molt de pinyol, però estan molt dolces.


Quallada de xirimolla


Ingredients (3 uts.)

·         200 grams de xirimoia (pelada i espinyolada)
·         300 grams de llet
·          1 sobre De quallada
·          mel.


Elaboració:

1.       Posa la polpa de la xirimoia (sense la pell ni les llavors) al got de la batedora, afig 50 grams de llet i tritura fins a obtenir una crema fina i homogènia. Incorpora el sobre De quallada i mescla bé.
2.       Posa un casset al foc amb la resta de la llet, quan trenque a bullir, retira el casset del foc i aboca en ell la crema de xirimoia i mescla.
3.       Torna a portar al foc i deixa que trenque una altra vegada a bullir, llavors redueix el foc i cou durant un parell de minuts sense deixar de remoure.
4.       Cola la preparació i aboca-la als gots o bols per A quallada. Deixa refredar a Temperatura ambient i després al frigorífic, que reposen entre dos i quatre hores

dijous, 22 de novembre de 2012

Licor de taronja i licor de llima.




Dues formes de preparar-lo. La segona és la tradicional Italiana, l'elaboració de la qual és mes costosa però el resultat molt millor.
El licor de llima es prepara de la mateixa manera que el  licor de taronja amb les mateixes proporcions:
Licor de taronja
Ingredients:

500 gr de sucre
La pell de 6 taronges
1 l. d'aiguardent.
Canella (opcional).

La preparació és la mateixa :

Es pelen les taronges, deixant la pell sense res de blanc. Es fiquen en un pot hermètic, s'afig el sucre. S'omple amb aiguardent.
Es tanca i es mou les dues o tres primers dies fins que el sucre es dissolga.
Es guarda i es deixa reposar almenys vuit mesos.
Després el colem en una gasa


II Recepta casolana Italiana original d'èpoques remotes per a fer el clàssic licor de llima o "lemoncello", licor de taronges, licor de pomelo o d'altres fruites.

El licor de llima o limoncello és originari de la zona de Nàpols i ha segut fabricat per les famílies Italianes durant segles de la mateixa manera que Aquí expliquem.
Hi ha moltes receptes per a fer licor de llima, i per a fer tot tipus de licors. Però amb aquesta Recepta casolana s'aconsegueix un licor més refinat, pur i ens brinda la possibilitat de fer qualsevol altre tipus de licor, fins i tot licors amb dues o tres fruites distintes.

Elements necessaris per a fer un licor

Flascó
Necessitarem un flascó de vidre gran, depenent de la quantitat d'alcohol que usarem. Preferiblement cercarem un flascó alt i de boca ampla –Per on haurem d'introduir la llima- i amb una capacitat de dos litres o més.

Tapa del flascó
L'haurem de fabricar artesanalment amb un tros de Plàstic dur. No utilitzar metall. Ha d'ajustar perfectament en els cantells ja que d'aquesta manera podrem segellar el flascó més fàcilment.

Cordell o ret
Un cordell del tipus que s'usa per a cuina, no tòxic. Encara que millor és una ret d'aqueixes en què vénen les creïlles, per exemple.

La ret la utilitzarem per a introduir la llima dins del flascó i deixar-lo suspès en l'aire sense tocar l'alcohol. Amb el cordell podem lligar la llima i així aconseguir el mateix resultat.

Ciris

Necessitarem molts ciris Per a segellar el cantell del flascó amb cera, perquè així quede hermèticament tancat.

Un llima
La grandària de la llima ha de ser l'adequat perquè entre per la boca del flascó. Com més gran i sucosa siga, més saborós quedarà el licor.

Alcohol
Per a un llima gran S'usa mig litre d'alcohol fi. Cal aclarir que la qualitat del licor dependrà en gran manera de la qualitat de l'alcohol. L'ideal és que siga alcohol fi al 100 % de puresa, però es poden usar altres alcohols fins de puresa al 96% sense problemes. En cas de no trobar alcohol Es pot substituir per aiguardent.

Preparació
Aboquem l'alcohol dins del flascó, i amb molta cura inserim la llima fermament lligada o dins de la ret sense que l'alcohol entre en contacte amb la fruita en cap moment. Ha de quedar suspès dins del flascó a una distància prudencial del límit del nivell d'alcohol. Per a açò fem un xicotet orifici al centre de la tapa del flascó i lliguem l'extrem del cordell o xarxa passant-los per l'orifici de manera que la llima quede penjant en l'aire sense tocar l'alcohol.

Col·loquem la tapa al seu lloc i segellem amb cera, utilitzant veles enceses i deixant xorrar la cera pels cantells fins que quede hermèticament tancat, no cal oblidar-se de segellar l'orifici de la tapa del flascó, d'on penja la llima. És convenient fer una marca a un costat per a observar el nivell d'alcohol que ens advertirà de qualsevol fuga d'alcohol.

Una vegada que acabem el procés de segellat, que pot ser llarg i tediós, guardem el flascó en un lloc fosc i de temperatura constant. Després d'alguns dies podrem veure com la llima comença a gotejar fent que l'alcohol vaja prenent color. En aquest punt, el procés de destil·lació química ha començat i hem d'esperar 30 dies aproximadament perquè acabe.

El moment de retirar l'alcohol és quan la llima haja deixat de gotejar. Retirem la tapa amb atenció que no caiga cera dins del flascó I mesclem l'alcohol en parts iguals amb almívar. Aquí és quan podem triar fer un licor suau, amb mes proporció d'aigua, o bé un licor potent i amb alta graduació alcohòlica si Li agreguem menys quantitat d'almívar. El normal és mesclar alcohol i almívar en parts iguals.

L'almívar el preparem amb aigua i sucre, calfant l'aigua fins que el sucre es disolga. La quantitat de sucre determinarà la dolçor del licor, pot ser un licor més dolç o un licor sec, amb poc de sucre.

Si volem aconseguir un licor més refinat i exclusiu podem repetir tota l'operació amb una altra llima o bé amb una taronja o un pomelo. Així podem fabricar licors de dues o tres fruites i experimentar amb licors personalitzats. Kiwi, pomelo, taronja, són les fruites mes recomanades. Si es desitja es pot envellir l'alcohol en botelles ben tancades durant un any com a mínim. Açò farà dels seus licors un delit del paladar i podrà sorprendre els teus amics.  


dilluns, 19 de novembre de 2012

"Coca en llanda"




Ingredients (safata de 25x30x5 aprox.)

·         3 ous (180 grams)
·         350 grams de sucre (més el necessari per a empolvorar)
·         1 llima (la seua pell ratllada)
·         220 grams d'oli de gira-sol
·         500 grams de llet
·         500 grams de farina
·         1 sobre de gasificant (3'3 grams de bicarbonat sòdic)
·         1 sobre d'àcid tartàric i màlic (2'2 grams) (els sobres de gasificant per a rebosteria blanc I lila).


Elaboració

1.       Precalfa el forn amb calor dalt i baix a 180 C. Posa una reixeta a baixa altura perquè la safata del bescuit quede un o dos punt per davall del centre del forn.
2.       Trenca els ous i posa'ls en un bol ampli, afig el sucre i bat amb les varetes (pots utilitzar les elèctriques) fins que doblen el seu volum.
3.       A continuació afig la pell de llima acabada de ratllar, l'oli de gira-sol i la llet.
4.       Tamisa la farina amb els sobres de gasificant per a rebosteria, i incorpora-la a la mescla anterior a poc a poc, mentre vas mesclant amb l'espàtula. Assegura't que no queden grums, pots utilitzar les varetes manuals realitzant moviments envolvents.
5.       Folra la safata per a la coca amb paper vegetal, que cobrisca també els laterals. Aboca la massa i procura que quede ben estesa, llisa i uniforme.
6.       Quan el forn estiga a la temperatura adequada, introdueix la massa batuda i enforna durant 30 minuts aproximadament. En aqueix moment, comprova que l'interior de la coca està feta. Llavors retira-la del forn.
7.       Empolvora amb sucre i deixa refredar. És difícil resistir-se a tastar-la fins que es refrede del tot. Tèbia està rica aquesta coca, freda també, i hi ha qui fins i tot la prefereix d'un dia per a un altre. Si la prepares tindràs oportunitat De tastar la coca en llanda de les tres formes.
Bon profit!

dijous, 15 de novembre de 2012

Lluç en salsa verda





Aquest plat representa el millor de la cuina basca i és un dels més bons i fàcils de fer sempre que la matèria siga de qualitat.

Ingredients 4 persones:

·         8 cloïsses
·         4 rodanxes de lluç fresc
·         4 cullerades de vi blanc
·         2 cullerades de Julivert picat
·         1 cullerada de postres de farina
·         2 dents d'all picat
·         3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
·         Sal, pebre

Elaboració:

1.       Posem mig litre d'aigua a bullir i quan estiga bullint posar 4 cloïsses i just al moment s'òbriguen un poc 5-10 segons no més, les traiem i deixem dins d'un bol junt amb els seus sucs i fem el mateix amb les altres 4 cloïsses. Després Les traiem de la seua petxina I reservem junt amb els seus sucs.
2.       En una cassola que capia les 4 rodanxes de lluç, es posa l'oli i es calfa l'oli a foc lent i se li afig l'all picat i deixar uns 45-60 segons (no deixar que canvie de color ni es Dore)  afegir la farina, ofegar-la bé i Li afegim el vi  i posar damunt les rodanxes de lluç prèviament salades i el Julivert picat.
3.       Baixem el foc a suau o tapem la cassola i anem donant moviments  circulars a la cassola pel mànec durant uns 3-4 minuts i després li donem la volta al lluç i fem el mateix per l'altre costat. Es tracta de calfar el peix molt lentament a baixa temperatura i sense que arribe a bullir el líquid.
4.       Afegir les cloïsses i el seu sucs i deixem coure un parell de minuts sense deixar que bulla el líquid en cap moment. La gelatina natural del peix emulsionarà amb l'oli i es crearà la salsa verda lleugera.
5.       Tastar la salsa i si fa falta Afegir sal.
6.       Servir immediatament.